Placenta bovina<\/h2>\n
Per comprendre la rellev\u00e0ncia de l’encalistrat als vedells cal entendre com \u00e9s la placenta<\/strong> dels bovins. La placenta es defineix com la uni\u00f3 del corion<\/strong> (embolcall extern que recobreix l’embri\u00f3\/fet) amb l’ endometri<\/strong> (teixit que revesteix la part interna de l’\u00fater). Aquesta fixaci\u00f3 facilita que s’entrellacin les vellositats d’ambdues estructures, per tal de fer possible les funcions de la placenta: garantir l’ aportaci\u00f3 de nutrients de la mare a l’embri\u00f3\/fet<\/strong> , assegurar l’ intercanvi oxigen\/anh\u00eddrid carb\u00f2nic<\/strong> , evitar el rebuig immunol\u00f2gic<\/strong> i contribuir que l’ \u00fater<\/strong> es mantingui a l’ estat receptor<\/strong> . <\/p>\n Segons el grau d’uni\u00f3 o penetraci\u00f3 entre el corion i la mucosa uterina, les placentes es classifiquen en diferents variants<\/strong> . En el cas dels bovins, la placenta \u00e9s cotiledon\u00e0ria sinepiteliocorial<\/strong><\/em> i est\u00e0 composta per tres capes maternes<\/strong> i tres fetals m\u00e9s,<\/strong> les quals no permeten que es transfereixin immunoglobulines (Ig)<\/strong> de la mare al fetus. <\/p>\n A la placenta d’altres esp\u00e8cies, com per exemple en la humana, el corion contacta directament amb la circulaci\u00f3 materna i llavors hi ha transport d’Ig de la mare a l’embri\u00f3\/fet<\/strong> fins que aquest \u00e9s capa\u00e7 de desenvolupar<\/strong> el seu propi sistema immune<\/strong> .<\/p>\n En canvi, la placenta dels remugants<\/strong> \u00e9s impermeable a les Ig<\/strong> , cosa que vol dir que els vedells<\/strong> neixen sense cap tipus d’immunitat adquirida<\/strong> , per la qual cosa depenen del consum de calostre<\/strong> per adquirir-la i aix\u00ed enfortir el seu sistema immune.<\/p>\n El calostre de la vaca \u00e9s la secreci\u00f3 de la gl\u00e0ndula mam\u00e0ria<\/strong> a les primeres 24 hores postpart.<\/strong> A partir d’aquell moment i fins a les 72 hores<\/strong> passa a anomenar-se llet de transici\u00f3.<\/strong><\/p>\n El calostre bov\u00ed consisteix en una barreja de secrecions l\u00e0cties<\/strong> i constituents del s\u00e8rum sanguini<\/strong> , majorit\u00e0riament immunoglobulines (Ig)<\/strong> i altres prote\u00efnes s\u00e8riques<\/strong> que s’acumulen a la gl\u00e0ndula mam\u00e0ria durant el prepart.<\/p>\n Tot i que comen\u00e7a a generar-se al voltant de tres o sis setmanes abans del part,<\/strong> \u00e9s en les dues darreres setmanes<\/strong> quan augmenta de forma notable la concentraci\u00f3 dels anticossos<\/strong> i altres subst\u00e0ncies. La calostrog\u00e8nesi es produeix sota la influ\u00e8ncia de les hormones lactog\u00e8niques,<\/strong> inclosa la prolactina, i cessa sobtadament<\/strong> en el moment del part<\/strong> . <\/p>\n Les Ig s\u00f3n prote\u00efnes plasm\u00e0tiques sintetitzades<\/strong> pels limf\u00f2cits B madurs<\/strong> en resposta a l \u201cestimulaci\u00f3 per un antigen i actuen com a anticossos<\/strong> per a la defensa espec\u00edfica de l\u201d organisme.<\/p>\n La IgG o gammaglobulina \u00e9s la m\u00e9s petita i pot sortir de la circulaci\u00f3 sangu\u00ednia i arribar a altres punts de l’organisme per identificar i ajudar a destruir els pat\u00f2gens invasors.<\/p>\n La IgM \u00e9s m\u00e9s gran i actua com a primera l\u00ednia de defensa per protegir l \u201corganisme en els casos de septic\u00e8mia, romanent a la sang, i protegeix l\u201d animal de les invasions bacterianes.<\/p>\n La IgA s’uneix a la superf\u00edcie de les mucoses i les protegeix, evitant que els pat\u00f2gens s’adhereixin a l’epiteli i causin alguna malaltia.<\/p>\n El calostre bov\u00ed cont\u00e9 normalment de 50 a 150 mg\/mL d’Ig, de les quals la IgG representa del 80 al 95 %, la IgM sobre el 7 % i la IgA aproximadament el 5 %6.<\/p>\n Les IgG, i en particular les IgG1, s\u00f3n transferides des del torrent sanguini a trav\u00e9s de la barrera mam\u00e0ria fins al calostre a trav\u00e9s d’un mecanisme de transport espec\u00edfic: els receptors de les c\u00e8l\u00b7lules epitelials dels alv\u00e8ols mamaris capturen IgG1 des del fluid extracel\u00b7lular i s\u00f3n fagocitades, transportades i finalment alliberades a les secres.<\/p>\n Les c\u00e8l\u00b7lules epitelials paren d’expressar aquest receptor sobretot en resposta a l’augment de les concentracions de prolactina a l’inici de la lactaci\u00f3.<\/p>\n A m\u00e9s, el calostre tamb\u00e9 cont\u00e9 c\u00e8l\u00b7lules maternes, principalment leuc\u00f2cits, que es reparteixen en limf\u00f2cits (22 %), neutr\u00f2fils (38 %) i macr\u00f2fags (40 %); factors de creixement; hormones; citocines, factors antimicrobians no espec\u00edfics i nutrients.<\/p>\n Les concentracions<\/strong> de la majoria dels components s\u00f3n m\u00e9s altes en les primeres secrecions postpart<\/strong> (primer munyida del calostre) i despr\u00e9s decreixen progressivament<\/strong> en els seg\u00fcents sis munyides<\/strong> (llet de transici\u00f3) fins a assolir les concentracions m\u00e9s baixes pr\u00f2pies de la llet normal sencera que es ven per a consum.<\/p>\n La concentraci\u00f3 dels components (greix, prote\u00efna, case\u00efna, Ig, calci\u2026) disminueix progressivament, per aix\u00f2 el calostre t\u00e9 m\u00faltiples beneficis<\/strong> davant de la llet madura o llet sencera.<\/p>\n No obstant aix\u00f2, cal destacar que la concentraci\u00f3 de lactosa al calostre \u00e9s m\u00e9s baixa<\/strong> que a la llet madura, actuant de forma inversa als altres components. Aquest fet concorda amb la fisiologia del vedell nounat, en qu\u00e8 la lactasa<\/strong> es troba en baixes concentracions al naixement<\/strong> i augmenta amb el pas del temps. <\/p>\n S\u00f3n molts els beneficis que aporta el calostre, es considera el millor \u201cmedicament\u201d que tenim al nostre abast per evitar totes les malalties que poden afectar els vedells en els primers dies de vida, ja que compleix diverses funcions:<\/p>\n El calostre combat les infeccions.<\/strong> \u00c9s la forma que t\u00e9 la vaca de transferir defenses al vedell fins que aquest \u00e9s capa\u00e7 de produir-les per si mateix, ja que neix sense la immunitat humoral<\/strong> adequada.<\/p>\n D \u201caquesta manera, l\u201d adquisici\u00f3 d \u201cIg a trav\u00e9s de l\u201d absorci\u00f3 intestinal protegeix els vedells de les malalties fins que el seu sistema immune<\/strong> arriba a ser completament funcional.<\/strong><\/p>\n Constitueix un excel\u00b7lent recurs d \u201cenergia<\/strong> per a la termog\u00e8nesi<\/strong> en aportar grans quantitats de glucosa, amino\u00e0cids i \u00e0cids grassos<\/strong> . S\u201d ha vist que en vedells Holstein de 12 hores mantinguts en un ambient a 10 \u00b0C, la producci\u00f3 de calor va augmentar un 18 i 9 % respectivament durant la primera i segona hora despr\u00e9s del consum del calostre. <\/p>\n A m\u00e9s, una presa de 2 kg de calostre \u00e9s capa\u00e7 de complir amb el requisit denergia dun vedell nounat de 40 kg de pes mantingut en un ambient a 10 \u00baC durant 24 hores. Es considera, per tant, que el aviat consum de calostre \u00e9s tan important per a la termog\u00e8nesi com ho \u00e9s per a la immunitat passiva. <\/p>\n Ajuda el vedell a cr\u00e9ixer i desenvolupar-se. \u00c9s la primera font de nutrients<\/strong> per al vedell nounat, al qual aporta prote\u00efnes, amino\u00e0cids essencials i no essencials, \u00e0cids grassos, lactosa, vitamines i minerals,<\/strong> tots ells necessaris per al seu normal metabolisme i desenvolupament. <\/p>\n Millora la funci\u00f3 intestinal<\/strong> .<\/strong> T\u00e9 acci\u00f3 laxant<\/strong> gr\u00e0cies al seu elevat contingut<\/strong> en sals de magnesi<\/strong> i afavoreix l’establiment de la motilitat intestinal. <\/p>\n A m\u00e9s de les funcions esmentades, existeix la denominada \u201chip\u00f2tesi lactocrina\u201d<\/em><\/strong> , que proposa que certs components del calostre<\/strong> , espec\u00edficament els factors de creixement<\/strong> i les hormones<\/strong> , poden exercir un paper essencial en el creixement i desenvolupament del nounat, \u00e9s a dir, que poden afectar permanentment el rendiment futur de la vedella<\/strong> , incloent-hi el creixement i fins i tot la producci\u00f3. <\/p>\n Si vols saber m\u00e9s sobre el calostre bov\u00ed, la nostra veterin\u00e0ria Carlota Antelo del R\u00edo<\/a> en parla a la revista Vaca Pinta<\/a> . Podeu llegir la primera part del vostre article. <\/p>\n Aqu\u00ed<\/a><\/p>\n Tens la teva Ramaderia? El Collar GPS Intel\u00b7ligent monitoritza les teves vaques per assegurar-ne el benestar i la productivitat. <\/p>\nCalostrog\u00e8nesi i composici\u00f3 del calostre<\/h2>\n
Qu\u00e8 s\u00f3n les immunoglobulines (Ig)?<\/h3>\n
Tipus d’Ig<\/h3>\n
Gammaglobulina<\/h4>\n
Immunoglobulina M<\/h4>\n
Immunoglobulina A<\/h4>\n
Composici\u00f3 del calostre bov\u00ed<\/h3>\n
La transici\u00f3 del calostre a llet madura<\/h2>\n
![\"\"](\"https:\/\/innogando.com\/wp-content\/uploads\/2025\/03\/transicion-calostro.webp\"){kind=spacer}
<\/p>\nFuncions del calostre<\/h2>\n
Immunol\u00f2gica<\/h3>\n
Termorreguladora<\/h3>\n
Nutricional<\/h3>\n
Purgativa<\/h3>\n
Hip\u00f2tesi lactocrina<\/h3>\n